“La caritat són les veles, l’esperança és el timó i la fe és la quilla que dóna estabilitat a la “barca”. Amb aquesta imatge sobre el que som l’Església i els cristians il·lustrava el professor Josep Otón la seva xerrada per concloure l’aportació que ens va fer en la primera Jornada del “LLENÇA’T”, el passat 25 de gener. Vam ser unes 60 persones les que vam participar, ben diferents i molt motivades. Feia goig la Sala Petita de l’Ateneu, però també ens lamentàvem que altres no haguessin vingut. Realment va ser un estímul fort per a seguir fent camí.
“La fe no ens dóna resposta a tot, però sí ens fa confiar en que hi ha una resposta, i que “Algú” coneix aquesta resposta. D’aquest Algú, al que anomenem Déu, em fio; hi tinc fe”; això ens deia també el professor Otón mentre ens proposava altres imatges i experiències tretes de la vida quotidiana. I va ser molt interessant poder-nos sentir després de la xerrada com ressonava entre els assistents allò que ens havia dit. Una constatació que fèiem tots: ens ajuda escoltar-nos, conèixe’ns més en la nostra història de fe; compartir les inquietuds, els dubtes, les certeses ... en definitiva, sentir-nos comunitat i ajudar-nos a fer el camí. Així ho expressaven, de forma anònima, alguns dels assistents:
□ “Moltes gràcies per ajudar a treure brillo a la meva fe”.
□ “Qué se puede hacer cuando crees que tienes fe, pero te sientes perdido o desorientado?
□ “Felicito el Consell Parroquial per la xerrada. Idees molt clares i concises.
El lligam Fe – Esperança – Caritat ens dóna molt a pensar”.
□“Me gustaría transmitir la fe a mis hijos, y lo veo muy difícil. Creo en la oración, y algún día
quizás lo consiga. Sin fe no se puede vivir. ¿Cómo unos la tienen y otros no?