El passat 15 de Juliol va tenir lloc l’ acampada familiar a
Planoles. Sota el lema “fent amics” vàrem
compartir moments, jocs, cançons i taula. La experiència, ja us ho avancem, va
ser profundament enriquidora.
Divendres 15 per la tarda tothom
va anar arribant i organitzant-se. Els que dormien en tenda muntant entre
piquetes, sacs i motxilles i sobretot entre la companyonia de tots. Els qui en
tenien més pràctica ajudaven aquells que no en tenien tanta i al final, entre
tots, el campament va quedar muntat. Els qui dormien en casa es van organitzar
a les seves habitacions, desfent maletes, i col·locant-ho tot a lloc. Finalment
vàrem anar cap al cobert que teníem reservat per a fer un sopar de germanor. Tot
i que divendres cadascú es va portar el seu sopar tothom volia compartir taula
amb els altres. Havent sopat estàvem esgotats, breu reunió per planificar
l’endemà i…tothom cap a dormir…Bona nit bons germans!
Dissabte 16 ens llevem i en boca
de tots el comentari era “quin fred aquesta nit!” la nit va ser gèlida, a 3
graus dormíem a les tendes i a uns quants graus més a la casa, però feia fred,
molt fred! Tot i això la experiència semblava que encara unia més la gent, el
fet d’haver compartit tots aquell mateix fred per la nit, com si tots haguéssim
dormit sota la mateixa tenda: una gran tenda de tendes. I algú havia anat a
buscar el pa, i algú ja l’estava torrant, i un altre preparava el cafè, els
nens paraven taula…ens havíem convertit en una gran família!
Després d’esmorzar unes
estupendíssimes torrades amb pa de Planoles, vàrem anar cap a l’excursió que teníem
planificada. El camí era d’un pendent tranquil, ampli, amb unes vistes al
Puigmal meravelloses. Els nens corrien, i s’enfilaven a totes les parets que
podien. Hi havia els més ràpids que
esperaven als que anaven amb més calma, i així xino-xano arribarem a un pla amb
ombra al costat del riu. Un lloc idíl·lic per dinar. Quin dinar més esperat! Vàrem
menjar els entrepans que havien preparat al matí i uns quants aventurers van
fer encara una petita excursió per visitar l’avet més alt del Ripollès.
Espectacular!
Ja de tornada al campament vàrem
fer un bany a la piscina i van seguir els jocs i els riures entre nens i algun gran
també fins el vespre. Després xerrada a la fresca sobre inquietuds i visions
diferents sobre la parròquia, i els anhels de cadascú. Sopar de germanor,
benedicció de taula amb guitarres, i sobretaula amb els nens explicant acudits
amb micròfon i tot. Havent sopat vàrem projectar un vídeo amb els campaments que
havien fet els joves del MCJ. Excursió a la nit per veure guineus I uns quants
K.O tècnics que arriben al llit a coll I be. Bona nit bons germans! I ja, Bona
Nit bons amics!
Diumenge 17: Havíem dormit molt
millor, les temperatures havien pujat I unes quants mantes extres també van
ajudar. Teníem feina, venien més amics a dinar i avui tocava barbacoa, per
dinar seriem 51 amics! I a més era diumenge, missa de campanya. Ens havíem
d’organitzar. Vàrem fer grups: un d’anar a buscar llenya, uns altres
d’organitzar la missa, alguns ja plegaven tendes o feien bosses… A les 11 vàrem
celebrar la missa, en el millor temple que havíem somiat: la natura. Les columnes
del temple eren arbres alts que ens guiaven la vista al cel, i el retaule més
gran era el Puigmal a la nostre dreta; a més teníem guitarres, representació de
l’evangeli que van fer els nens i molt de caliu. En el moment de la pau les
abraçades eren tan fortes que l’emoció es podia tocar.
Després de desmuntar tendes, fer motxilles
i carregar cotxes vàrem seure tots a taula a compartir l’últim dinar: la
barbacoa i l’allioli que alguns havien preparat amb moltes ganes i que estava
boníssima: pollastre, botifarres, vi, postres… Una altra estona entranyable que
va acabar amb foto de família que ens quedarà com a record d’una trobada inoblidable.
Érem avis, nets, pares, fills,
mossèn…però sobretot érem AMICS.
Tània Escala
