El passat 3 de desembre vam fer
la tradicional Pujada del Pessebre. Com l’any passat el destí va ser el
santuari de Puiggraciós.
Érem un grup de més de seixanta
persones. La meitat joves del Moviment Cristià de Joves i, de l’altra, un grup
de famílies de FENT AMICS de la Parròquia. No era la primera vegada que
compartíem la Pujada del Pessebre i això es va notar en la bonica dinàmica de
tot el dia.
El dia va començar amb la trobada
de les famílies a Vilassar per, tots junts, anar amb els cotxes cap a La
Garriga on ens trobaríem amb els joves del MCJ. El temps era fred però hi havia
molta il·lusió de començar la pujada.
Poc després de les 9 del matí
començàvem el camí. Poc a poc el sol va fer presència i també els grupets pel
camí. Tots barrejats i intercanviant vivències, històries i algun esbufec. El
camí tenia un primer tram més dret però que poc a poc es feia bé. Després de la
paradeta de l’esmorzar, el camí ja s’aplana i ja podíem veure, encara una mica
lluny, el Santuari de Puiggraciós. Els més petits preguntaven si veurien les
monges que havien conegut l’any passat.
Una estona després arribàvem al
Santuari amb cares de satisfacció i d’alegria. La placeta del Santuari era el
lloc per anar-nos retrobant entre els primers en arribar i els darrers.
Havíem arribat però encara teníem
una missió: fer el pessebre per oferir-lo a les monges benedictines i a la Mare
de Déu de Puiggraciós. Petits i joves es van posar mans a l’obra. En acabat,
vam entrar dins la capella i en un acte familiar i senzill, les monges ens van
donar la benvinguda, vam oferir el nostre pessebre i els joves van compartir les
seves reflexions del que significa el Nadal i com el podem viure.
Un cop acabat l’acte, sortim a
fora ja sentíem l’olor de les botifarres a la brasa. Només calia deixar-se dur
per l’olfacte i la gana per esbrinar on havien situat la graella els intrèpids
intendents. Allà ens havien preparat una taula ben especial per compartir tots
plegats: una petita esplanada que hi donava el solet i botifarres, patates,
begudes…Després vam compartir les postres que tothom havia dut des de torrons,
galetes de xocolata, polvorons, panettone…fins
i tot cafè!
Acabat el dinar, entre tots vam
recollir i vam deixar ben net l’espai. Era l’hora d’acomiadar-se i vam cantar
una nadala en rotllana. Encara vam tenir temps de fer-nos la foto de grup i cap
avall.
La baixada va transcorre amb
molta tranquil·litat i per grupets que, al seu ritme, van anar fent camí avall.
Arribats de nou als cotxes,
comiats i arreveures entre tots.
Una experiència ben gratificant
que ens ajuda a preparar-nos pel Nadal: compartint camí amb els joves i les
altres famílies, amb la pregària, amb la il·lusió dels més petits per arribar i
oferir el pessebre, amb la senzillesa d’una excursió i amb l’harmonia de la
natura.
