El passat dissabte 25 de març un nombrós
grup de membres de la Comunitat Parroquial de Vilassar de Mar ens vam desplaçar
a Santa Mª del Mar per conèixer millor el seu magnífic edifici gòtic i la
realitat de la Comunitat de feligresos
que acull.
El Pedro, guia i apassionat de la
arquitectura, ens va fer entendre la història de les pedres: el seu origen
popular al segle XIV, per donar cabuda a
les capelles de tants beneficiaris, la seva vinculació al barri de la Ribera i a
tots els comerciants que congregava l’activitat del port, la bona qualitat de
les pedres que arribaven des de la pedrera de Montjuic que van fer que el
temple resistís incendis, terratrèmols, saquejos i anés transformant-se,
perdent pintures, fusteria, ornamentacions, per arribar als nostres dies tal i
com el podem gaudir nosaltres: majestuosa i sòbria.
Mn Salvador Pié, teòleg i Rector de Sta.
Mª del Mar, ens va completar l’explicació, fent-nos veure que el més important
que ens dona la majestuositat de la basílica es la necessitat impulsiva
d’aixecar els ulls al cel i com això ens acosta una mica més al Pare. També ens
va explicar la història de la preciosa Mare de Deu que presideix l’Altar Major,
acompanyada d’un vaixell en record dels orígens mariners , com els nostres, i
de la nova Creu de bronze que per Rams inaugurarà il·luminació i que ens
recorda que el centre ha de ser sempre Jesús i la seva Creu.
I dintre de aquesta magnífica meravella
arquitectònica, hi ha una petita comunitat de feligresos, uns 70 només segons
ens van dir, representats dissabte per la Roser Borràs, secretària parroquial, que
celebren la seva Fe, que intenten adaptar la seva Parròquia als temps i a la
realitat del barri i que s’esforça en acollir i en sortir de la història de les
seves parets, per anar a trobar els febles, la gent que viu sola al barri,... i
que intenten fer-ho compartint espai amb tants de turistes que arriben per
gaudir de la monumental Basílica.
I després de totes aquestes
explicacions, nosaltres mateixos vam fer una mica de turistes: vam fer un volt
per la nau Central, contemplant els detalls dels vitralls, de les capelles,
especialment de la dedicada a Sant Ignasi de Loiola i, mentre un grup baixava a
la Cripta, uns altres van pujar a les taulades per gaudir d’unes impressionants
vistes sobre les cases de la Ribera i sobre tot Barcelona.
Acabada la visita, ens vam acostar tots
a l’Altar Major per fer una última pregaria a la Mare de Deu i per intercanviar uns petits records de cada
Parròquia.
En resum una sortida molt complerta i
rica en valors: vam sentir-nos més Comunitat Parroquial, compartint la tarda
amb membres de la nostra comunitat, ens vam sentir més Església, coneixent la
història d’una altra comunitat diferent i alhora tan semblant a la nostra, vam
enriquir-nos culturalment amb els detalls de la història de la Basílica, vam
disfrutar d’un paisatge des de un mirador privilegiat i, el que es més
important, en ho vam passar super bé!!!!
Anna
Moreu
