26-07-2017 a
les 18:00 hores. Comença una experiència que vull compartir amb tots vosaltres.
Experiència única i irrepetible. Un grup de feligresos de la nostra Parròquia,
juntament amb la de Santa Coloma, Poble Nou i Premià de Mar, composat per joves
la gran majoria, algunes famílies i adults, 56 en total, ens trobàvem a
Barcelona per començar un Camino de Santiago que segurament ens permetria entre
moltes d’altres coses, trobar-nos amb Nostre Senyor en alguns moments, tal com
va pasar amb aquells deixebles d'Emaús.
Un camí de
sis etapes, el Camí Portuguès, 119 quilòmetres des de Tui, frontera amb
Portugal, fins a la Ciutat de l’Apòstol, Santiago de Compostela.
L’agenda va
ser molt completa; cada dia ens aixecàvem a les sis del matí. Recollir i posada
de bosses al punt de la nostra Diòcesi, esmorzar, pregària o Eucaristia i a
caminar. Al finalitzar la pregària o Eucaristia els joves representaven en un
parell de minuts algun passatge o ens qüestionaven alguna pregunta que serviria
per fer-nos recapacitar i/o reflexionar durant el Nostre Camí.
S’ha tractat
d’un grup de 1200 pelegrins de tot arreu de l’Estat. El punt de sortida es feia
per Diòcesis i molt ordenadament. Durant el camí, i amb tantes hores que teníem
per davant, ens anàvem barrejant amb persones de tot arreu, Alacant, Màlaga,
Bilbao, Madrid… Era molt fàcil establir conversa i compartir aigua, fruits
secs, fruita, gominoles… cosa que en el nostre dia a dia ens és tant difícil de
fer.
També cal
dir que han hagut moltes estones de silenci per pensar i connectar amb Jesús,
per parlar amb Ell i reflexionar acompanyats sempre d’uns paisatges
meravellosos de la nostra mare natura. Tan bonic que no era necessari res mes.
A L’arribar
al destí, el primer que ens esperava era el dinar, que agafàvem amb moltes
ganes!!! Asseguts a terra entre rialles i xerrades, gaudíem d’uns aliments molt
ben rebuts. En acabar ens dirigíem al lloc on havíem de passar la nit (escola,
gimnàs, pavelló…). Recollir la bossa i preparar el nostre espai per passar la
nit. Una dutxa compartida amb una mitja de 400 persones que serviria per
recuperar forces i energia per continuar amb les múltiples activitats que hi
havien programades. Equips de Vida va ser un exercici que ens va permetre
conèixer persones amb un denominador comú que era la nostra Fe. Amb tres sessions
vam ser capaços de parlar de temes tant diversos com la família, problemes
socials, crisi de valors, manca de temps per la família…
Dimarts dia
1, ens vam despertar escoltant Joan Manel Serrat, va ser molt emocionant.
Aquest mateix dia, dins la nostra atapeïda agenda, va haver temps per celebrar
la Penitència. A Padrón, al costat del riu Sar, i amb una vintena de sacerdots,
qui va voler va disposar d’un entorn idíl·lic per a la reflexió personal i examen
de consciencia. Un moment molt intens del nostre pelegrinatge. També cal
dir que en Carlos Escribano, bisbe de Logronyo i conciliari general de l’ACG
ens va acompanyar durant tot el Camí com un pelegrí més entre tots nosaltres.
Dimecres 2
d’Agost al voltant de les 19 hores, entràvem a la Plaça del Obradoiro. Va ser
un moment molt emocionant, de molta felicitat, molt intens. Tot eren abraçades
i felicitacions. Comentaris com “ha valgut la pena, és clar que sí, ho hem
aconseguit!!!”. El nostre grup de Barcelona ens vam identificar a través de la
nostra cultura i costums, fent un pilar de tres al mig de la plaça, mentre la
gent ho fotografiava al no estar acostumada a veure construccions humanes. Els
més joves van passejar la nostra senyera durant uns minuts. Una foto final de
tot el grup va concloure el nostre tant esperat i desitjat objectiu que era
arribar a la Ciutat de l’Apòstol.
Us he de dir
que em deixo moltes, moltes coses i experiències viscudes i que sabeu on sóc si
voleu parlar amb mi. Aquesta vivència tan apreciada per mi, feta en Comunitat i
Família, m’ha permès valorar objectes tant senzills com una taula, cadira,
llit, una dutxa privada i relaxada, poder viure amb poques coses materials.
Valorar moments de pau, serenor, reflexió, silenci i pregària, tenint present a
Nostre Senyor.
He de dir
que l’organització ha estat genial. Moure a 1200 persones per tot arreu durant
sis dies sense cap incident no és una tasca gens fàcil. Així mateix, esmentar
la feina tant ben feta per part dels voluntaris que en tot moment ens han
recolzat pel que fos necessari.
Àngels Arcos
