Tothom coincideix a assenyalar
que aquest estiu del 2020 serà un dels
més estranys i atípics de la història recent de la humanitat. La pandèmia global del coronavirus ens ha descol·locat
a tots, ens ha desestabilitzat i ha
provocat que haguem de reprogramar vacances i la vida en general.
Els grans analistes i pensadors
també coincideixen en proposar que aquesta situació ens faci repensar molts
dels nostres hàbits de vida i de consum,
moltes actituds davant dels fets que ens esdevenen, començant per una més gran humilitat que
se’ns demana. Aquestes vacances, doncs, que molts anomenen de proximitat o de
Km 0, poden ser també una gran ocasió per
tenir més temps de reflexió, d’observar i contemplar les coses petites; d’observar i mirar-nos a nosaltres mateixos,
ben endins, per saber una mica més per
què i com volem viure.
Jesús mateix a l’evangeli ja convidava els seus deixebles a mirar els ocells del cel i els lliris del bosc, i a aprendre d’ells per treure conclusions sobre la manera de viure. I per a fer això no cal agafar masses avions i viatjar a l’altra punta de món; aquí, ben a prop en tenim mostres, i ben boniques. Passejar amb algú; compartir la vida; llegir un bon llibre; escoltar música; fer una estona tranquil·la de pregària .... Viure tot això és també treballar i treballar-nos per un món més ecològic i sostenible. Com a membres d’una EcoParròquia que volem ser, val la pena que ens hi posem.